El finançament del sistema cultural: objectiu de la sisena taula de debat del Fòrum Cultura 2020

El 6 de novembre es va celebrar la primera sessió de la taula sobre finançament del sistema cultural, coordinada per Lluís Bonet, qui va elaborar un document de debat per aquesta sisena taula del Fòrum Cultura 2020. L’eix dedicat al finançament de les activitats culturals està connectat amb totes les altres temàtiques del Fòrum Cultura 2020, però molt especialment amb l’eix 4 sobre les relacions entre “cultura i economia” que tingué lloc el passat mes de juliol. Cal, per tant, partir de les conclusions d’aquell debat i de les estadístiques de finançament disponibles (un quadre distribuït ja en aquell debat al que se li sumen altres dades sobre despesa pública) per tal de poder avançar.  En Xavier Cubeles, coordinador d’aquell eix, en les seves notes d’introducció, avaluava l’assignació dels recursos disponibles monetaris (i també humans) des de la perspectiva de la demanda; és a dir, els recursos procedents de la pràctica i el consum cultural de la ciutadania, les inversions de les empreses privades, les aportacions privades fetes per les organitzacions sense ànim de lucre, els ingressos procedents dels mercats exteriors i la despesa pública en cultura (veure quadre 1). La inversió en cultura, com en qualsevol altra activitat econòmica, depèn de la demanda (el volum de negoci) i del marge potencial estimats pels seus inversors. El volum total d’aquesta demanda correspon a la suma de la despesa intermèdia i final que els agents econòmics domèstics i externs realitzen (veure quadre 1). Per això és important conèixer l’evolució d’aquestes magnituds i com es distribueixen per sectors i subsectors culturals, mercats (territoris geogràfics o digitals) i tipologia d’agents. Malauradament no disposem de dades prou desagregades ni actualitzades. Cal, per tant, partir de la informació quantitativa i qualitativa que entre tots podem aportar. Els principals agents amb capacitat per invertir recursos financers en l’àmbit cultural són les administracions públiques (veure gràfic 1 i quadre 2) i els productors privats (informació malauradament no disponible). Les primeres no acostumen a buscar un retorn directe de la inversió, mentre que els segons volen, com a mínim, recuperar els recursos globalment invertits amb l’objectiu de mantenir (i a ser possible lucrar-se) la seva activitat econòmica i cultural. Altres inversors, en termes quantitatius molt menys importants, són els propis artistes (que estan disposats a autoexplotar-se per poder tirar endavant la seva obra), les fundacions privades i alguns ciutadans individuals que inverteixen (com a donatiu i/o precompra) en projectes canalitzats per plataformes de microfinançament participatiu. En aquest sentit, ens podem preguntar: de quins segments de la societat provenen els recursos financers? Respon la demanda adquirint l’oferta disponible que tant a costat produir? Quin pes té la demanda i l’oferta domèstica en relació a la que prové de l’exterior? Quin retorn té la inversió en els diferents tipus de productes i sectors culturals? Quin tipus d’estratègies de finançament són més comunes o més apropiades a cada tipus de producte? Quina és la resposta dels intermediaris financers? Com han canviat durant els darrers anys? En quina mesura es pot augmentar o incentivar el finançament a aquelles activitats o productes més alternatius? L’escenari que s’esbossi amb la resposta a aquestes preguntes pot ajudar a dibuixar unes perspectives de desenvolupament i recomanacions de millora del finançament de la cultura a Catalunya en els propers anys.En aquesta primera sessió de debat es van tractar els següents temes: – Anàlisi de les principals fonts de finançament de la cultura a Catalunya, dels seus recursos potencials, prioritats i lògiques d’intervenció. – Despesa pública corrent, despesa d’inversió i beneficis fiscals de les administracions públiques: pes dels diferents capítols de despesa, i distribució per activitats, sectors i territoris; limitacions i capacitat d’incentiu dels diferents instruments. – Inversió de productors privats: volum, caràcter (producció, coproducció financera o executiva), retorn de la inversió i distribució per activitats, sectors i territoris – Patrocini empresarial, mecenatge privat (fundacions) i microfinançament participatiu (crowdfunding) – Consum privat, domèstic i estranger, per activitats, sectors i territoris – Intermediació financera, pública i privada.